Tot i que l'handbol pot semblar un esport dur i de xoc, la veritat és que és una disciplina perfecta per desenvolupar la capacitat motora, la musculatura, agilitat i sobretot és un esport d'equip que treballa la coordinació grupal d'una manera que altres no arriben. De fet la frase “l'handbol no és jugar a futbol amb la mà, sinó a escacs amb una pilota” ho defineix molt bé.

El projecte esportiu estarà basat en el camí cap a una Escola d’Handbol educativa, saludable i cohesionadora.

Serà una proposta global i participativa per tal d’afavorir la participació de tots, una proposta engrescadora, amb continuïtat per tal d’afavorir l’adhesió dels infants i joves als hàbits esportius i millorar la salut, es a dir volem: educació en valors i educació en l’handbol.

  • Educativament de què ens pot servir l’handbol?

Per poder respondre a aquesta pregunta haurem de definir el terme habilitats motrius bàsiques. Són totes aquelles habilitats innates de la raça humana que ha utilitzat al llarg de la seva existència i l’hi han servit per adaptar-se al medi: caminar a dos peus, córrer, saltar, llançar.... i que tot ésser humà, en un grau més o menys elevat pot desenvolupar.

A les primeres èpoques del desenvolupament motriu d’un nen d’entre a 12 anys, és el moment idoni per perfeccionar aquestes habilitats. Perfeccionament que s’aconsegueix amb la practica continuada i variable (en contextos diferents i amb situacions variables).

  • Doncs si ens fixem, que és l’handbol?

Córrer, saltar i llançar! No és més que ajuntar un grup d’individus i que amb un objecte concret (la pilota) i amb uns objectiu (ficar-la dintre de la porteria contrària) han de desenvolupar tot un seguit d’estratègies col·lectives per aconseguir aquest objectiu tot utilitzant les més primitives i innates de les habilitats motrius bàsiques en situacions variables, ja que el joc proporciona infinitat de situacions diferents, que presenten un problema motriu que cal resoldre d’una manera competent en cada situació.

Per aquesta raó pren força la idea de la utilització del l’handbol com a recurs en aquest moment evolutiu del nen, doncs, a diferencia d’altres esports com el futbol on la conducció d’un objecte amb el peu, el beisbol o al tennis el copejar una pilota amb un element és una habilitat especifica, no innata, de l’espècie humana, artificial i cal ser adquirida. En el nostre l’esport no requereix cap habilitat especifica no innata o adquirida per poder practicar el joc i a la vegada ser suficientment efectiu com per poder gaudir completament.

A aquest fet se li afegeix, que les institucions que fomenten l’handbol com les federacions i els seus òrgans tècnics, van adonar-se que no només aquesta argumentació feia que el joc fos del tot fluid i eficient, així que va fer la primera adaptació de l’esport a la realitat fisico-biologica del nen/a d’aquesta edat, de manera que va reduir les mesures de l’espai de joc, de la pilota i de la porteria, per que d’aquesta manera l’esport s’adeqüés a les necessitat dels jugadors i no aquests al esport.

Un altre dels factors tangibles que afavoreixen la practica del handbol és la mateixa seqüenciació dels continguts curriculars que es treballen a l’escola a l’àrea d’educació física, on l’handbol passa a ésser recomanat com el primer dels esports específics que cal experimentar, doncs la facilitat tècnica i les característiques de les demandes motrius que té fan d’aquest joc que sigui ideal per començar a desenvolupar les primeres formes de joc col·lectiu i d’oposició.

  • I de valors, què en pot oferir l’handbol?

L’handbol és un esport col·lectiu, i com tot esport col·lectiu promou el companyerisme, el treball en equip, l’autosuperació i el respecte mutu, per la qual cosa podem afirmar que no només és un eina o recurs per treballar continguts de competència motriu, sinó que ajuda al desenvolupament íntegre i global de la persona, entesa no només com una cúmul de capacitats i habilitats, sinó un ens global, íntegre i complex que afavoreix el desenvolupament del mateix individu. Els equips i les competicions són mixtes de manera que es dóna èmfasi a la coeducació com altre dels valors a perseguir.

La competició és un valor afegit que pren un sentit secundari, almenys en aquesta franja d’edat, i no vol ser res més que una forma de motivació per aconseguir un major grau de satisfacció amb el joc, de manera que tot resultat o rendiment competitiu son continguts que queden supeditats a posteriors moments evolutius.

  • I tot això, que vol demostrar?

Simplement ve a demostrar que l’handbol és un esport ideal i excel·lent per aquells nens i nenes que volen practicar un esport col·lectiu i es troben a la franja d’edat entre els 6 i 12 anys, a més de ser un vigorós complement de la feina que es du a terme a les escoles a l’àrea d’educació física, així doncs és un recurs força positiu per ajudar al desenvolupament global de la persona, no només com esportista sinó com agent social que viu dintre d’un col·lectiu complex.

Patrocinadors

Premium

     

 

Col·laboradors

                    

          

Visites a la web

159255
AvuiAvui203
Aquesta setmanaAquesta setmana203
Aquest mesAquest mes3270